| Agost, lunes vintitres de octubre de dos mil once
Portada | Adida | Mi agost.com | Webmail | Webcam | El Clima | Muro ( Redes Sociales ) (N) |
raya
cas val eng | a A | |
Para referirte a Agost en redes sociales utiliza alguno de estos Hashtag: #pobleagost , #03agost, #agostcom


Historia de Agost
Fecha artículo : 20 Ene 2004| Lecturas : 0| Votaciones: 119 | Promedio: 2.6 Bueno|

LES ESFINXS D’AGOST…………….?

Per Israel Mira
Traducció: Carolina Roldan


Sempre, des de menut, he sentit parlar de les esfinxs d’Agost, d’eixes petites peces que apareixien en els tovallons del bar hotel “Escultor”.

Fa poc de temps vaig estar visitant a Jorge Castro, per cert, escultor arrelat des de fa molts anys al nostre poble, i em vaig quedar impressionat amb unes escultures “ibèriques” que tenia a la vora de la piscina, les quals estaven mig destruïdes, preguntant-li:

Israel: Són les esfinxs d’Agost?

Jorge: Sí, en certa manera. Són “recreacions” basades, per les dades que es disposen, en les que van ser trobades en Agost el 1893.

Israel: I…… Què fan ací?

Jorge: Fer guàrdia. Estan en el seu element i aquí valen per al que són. Estes “recreacions” me les va encarregar l’anterior corporació municipal per a posar-les a la casa de cultura, però sembla que la petita subvenció assignada mai va aplegar a Agost.

Israel: Són de grandària real?

Jorge: Sí, d’acord amb les dades demanades en els contactes i visites realitzades al Museu Arqueològic Nacional. Concretament el 29 de Novembre de 1993, vaig poder aconseguir una entrevista amb la Srta. Alícia Rodero, Conservadora del Museu, qui, després de fer-li conèixer la finalitat de la meua visita, em va permetre fotografiar la peça exposada, així com l’accés a la informació disponible sobre l’esfinx.

Israel: Des d’aleshores, les esfinxs, continuen guardant la casa de Jorge.

Agost posseeix importants jaciments arqueològics, des del Neolític (Cova Sant Martín), passant per l’Edat de Bronze (El negret), el món ibèric (les esfinxs), l’època romana (L’esperança), romà tardà (els castellans) (la murta), muladí (el castellet de la murta), àrabs… López Seguí, Eduardo (1996)

Les esfinxs d’Agost van ser trobades el 1893, en un jaciment que hui ocupa l’hotel “Escultor”, en el nucli urbà d’Agost, entre els carrers Rambla chapí i Avda. Consell del País Valencià, al fer els fonaments a gran profunditat i, pareix que a més, en la superfície, també hi havia ceràmica romana (Llobregat, 1972; Chapa, 1980).

Les esfinxs van ser adquirides per A. Engel, qui les va portar al Louvre. D’elles, una va tornar a Espanya l’any 1941, segons el número d’orde 86 del Museu Arqueològic Nacional, i en el seu ASSUMPTE diu: “Lliurament d’objectes procedents del canvi fet amb París pel Ministeri d’Educació Nacional, que fa el Museu Nacional del Prado i en la seua representació el director del mateix” , pel qual es feia un intercanvi d’objectes entre els esmentats museus i, en el A.M. 867, venia catalogada “Sphinx d´Agost” . En la actualitat, “està en poder del Museu Arqueològic Nacional, exposada permanentment, ocupant un lloc destacat en la planta principal” (Jorge Castro). Pel contrari, es desconeix el parador del Toro des de dates posteriors a la seua troballa.

L’esfinx 1 està realitzada en pedra calcària blanca (groguenca) i les seues dimensions són 95 cm. de longitud, 80 cm. d’altura i 25 de grossor. Es tracta d’un animal fantàstic amb cap i cara de dona, cos de lleó i ales d’au. Li falta, a l’escultura, la part inferior de la cara, les potes de davant i les extremitats de les ales.

L’esfinx 2, està realitzada en pedra calcària blanca. Aquesta ha perdut les potes i el cap.

Al toro, també realitzat en pedra calcària, li manca el cap.

Des de la seua aparició, han estat nombroses les publicacions i estudis relacionats amb les esfinxs d’Agost:

“Els primers estudis sobre l’escultura ibèrica han marcat sensiblement les anàlisis posteriors, tant pel que fa a les influències que el van generar com a les característiques del seu desenvolupament i evolució. P. París ja cita a micènics i fenicis primer, i als grecs després, com a focus inspiradors i modeladors d’unes manifestacions per a les quals els ibers mostraven una capacitat innata (París, 1903,I:310). De totes estes àrees d’influència és la grega la que ha estat present amb més freqüència, ja que les similituds formals entre algunes peces ibèriques i altres gregues són més que notables. Carpenter (1925) i Bosch Gimpera (1928) són alguns dels autors que establiren les bases d’aquesta dependència, que renovada i matisada per noves troballes, s’ha mantingut més o menys explícitament fins al moment actual.

Les peces sobre les que es forma esta opinió són certament algunes de les que revelen un paregut més acusat amb els prototips hel•lènics i, encara que manquen de context arqueològic, podrien ser de les primeres manifestacions escultòriques ibèriques. El repertori inclou preferentment éssers fantàstics, propis del més enllà, com el grifó de Redovà, les esfinxs d’Agost i del Salobral, o el cap femení d’Alacant. Després s’han anat afegint unes altres, com les esfinxs de Bogarra o els exemplars humans i animals del Pla de la Consolació. Totes elles repeteixen -i molt especialment les esfinxs d’Agost- trets que podem vincular amb el món grec. Totes elles, tanmateix, inclusivament estes últimes, són peces innegablement ibèriques, ja que modifiquen sensiblement el presumpte model original” (1)


Esfinx d’Agost (Alacant).


“Els Ibers eren una civilització nascuda a la Península Ibèrica, comparable quant a nivell tecnològic i cultural a les que van ser immediatament anteriors en el temps i, que podia resistir perfectament la comparació amb les que li eren coetànies, jugant un paper preponderant la civilització tartèssia i la seua successora, la turdetana, en la configuració de la cultura ibèrica posterior i en la seua expansió cap a les costes de l’est peninsular.
De nord a sud i d’est a oest, hauria que començar per la “Illeta dels Banyets”, de El Campello. El “castell de Busot” va proporcionar, en prospeccions antigues, ceràmica ibèrica de difícil definició; ve després el poblat del turó de Santa Bàrbara, de Xixona. Més cap a ponent queda Agost, que va tenir un jaciment molt important, el del “Camp de l’Escultor”, on es van trobar dues esfinxs ibèriques i un toro que data del 1.893, cal pensar que estes escultures van tenir funció funerària, cosa que confirma el toro, que és, essencialment, un guardià de tombes” (2)


Elx, és coneguda, principalment per dues qüestions: Les palmeres i la Dama d’Elx, i nosaltres, els agosters, tenim entre altres, dues esfinxs, motiu d’orgull i………….. Qui de nosaltres ha vist les esfinxs? Sabem de quina grandària són?, I, sent egoistes, no ens convindria valorar-les i fer-les conèixer?



BIBLIOGRAFIA

Chapa Brunet, T. (1980) La escultura ibérica zoomorfa en piedra. Madrid

García y Bellido, A. (1943) La Dama de Elche y el conjunto de piezas reingresadas en España en 1941. C.S.I.C. Madrid

Llobregat Conesa, E. (1972) Contestania Ibérica. Alicante

López Seguí, Eduardo (1996) Arqueología en Agost. Alicante: Instituto de Cultura Juan Gil-Albert

(1) http://www.ffil.uam.es/reib/chapa1.htm
(2) http://www.alicantetotal.com/historia/iberos.htm

 
Valora este articulo:
Usuario: Palabra Paso:
7-/-0/2004 6 21:01:
Molt interessant i et felicite per haver-te decidit a publicar-lo en valencià. Un 10 per a la traductora.
9-/-0/2004 9 17:11:
magnífico. A ver si despertamos en agost que ya es hora

raya
Agost.com
La pagina se creo en: 0,098 segundos.
-
Creative Commons License. Español   Catalan
Se permite copia, difusión, modificación y reproducción parcial o total del contenido siempre y cuando figure el autor inicial del texto y su uso no sea Comercial. Todas las copias deben llevar esta nota. En el caso de usos comerciales, por favor, póngase en contacto con: adida (-arroba-) agost.com